PRIMERS TEXTOS
Els primers textos que s’han trobat en la llengua catalana són:
· Forum iudicum: és el primer text que s’ha trobat, escrit en català.
El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjan
segle XII.
segle XII.
Ø La importància d’aquest text es basa en tres punts fonamentals:
a) És el primer text, trobat fins ara, escrit en català.
b) Tot i tractar-se d’un text breu sense valor literari, és un text que té un apreciable
valor des del punt de vista de la història de la llengua.
valor des del punt de vista de la història de la llengua.
· Homilies d’Organyà: on un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge es troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català. Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli.
RAMON LLULL
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316), també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus Lullus en llatí i Raymond Lully en la tradició anglosaxona, va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del balear literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics.[cal citació] També va escriure en llatí, àrab i occità.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
La finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic i formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.
Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.
Aquestes cròniques són:
Ø Jaume I (El llibre dels feits)
Ø Bernat Desclot
Ø Pere III “El cerimoniós”
Ø Ramon Muntaner
BERNAT METGE
Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.
La seves obres més conegudes van ser Llibre de Fortuna e Prudència i Sermó humorístic i paròdic i també per les traduccions de De vetula i Valter e Griselda.
